RECUPERAR LA IL.LUSIÓ por CARLOS VILLARRUBIA

(rECUPERAR LA IL.LUSIÓ se publicó en la marinadigital,org y también en formato papel en LA MARINA. Acompaño el texto con la brillante interpretación de ANA BELEN del emblemático RESPIRANDO de LUCIO BATTISTI, adaptado por VÍCTOR MANUEL. Sirva también el clip para agradecer a ANA y VÍCTOR su amabilidad con el escritor-reportero que se acercó a entrevistarles en su casa de NARCISOS para el proyecto editorial sobre la década de los setenta, LLEGADA DEL PRESENTE. Fueron largas horas de conversación y cariñosa hospitalidad que nunca se borrarán de mis recuerdos. Gracias ANA, gracias VÍCTOR. RESPIRANDO es todo un canto a la supervivencia emocional. Acompaña como anillo al dedo a mi texto porque tenemos que aprender a respirar la vida con la brújula de la ilusión)


RECUPERAR LA IL.LUSIÓ

por CARLOS VILLARRUBIA


No ens podem permetre caure en el desànim.La crisi que patim no és tan sols un cataclisme econòmic. Que l´arbre mediàtic ens deixi veure el bosc. Els missatges apocalíptics, els eterns cants de sirena al desencant han minvat la nostra capacitat de reacció. Ens deixem caure amb l´efecte d´una simple brisa. Som tous, sense reflexos i amb escasses iniciatives. Ho hem delegat tot al pare-Estat, tot gaudint de les rendes d´aquells qui ens van precedir. Ara toca despertar de la migdiada, viure- com comentava amb el mestre José Luis Sampedro a les nostres converses madrilenyes a la calor de la Gran Via- amb un altre ritme. No ens allibera el llenguatge-pancarta de la desgana. La vertadera revolució comença a l´interior de l´ésser humà quan netegem de toxines els cors. Hi ha més vides a la vida, més llindars de percepció. Primer, baixar a la plaça, sortir de l´amagatall, anar més enllà de la circumferència del nostre melic. No hi ha solucions individuals; som part de tot i un tot en parts. Sensibilitat i tacte com a clau; només així elevarem els somnis al cel per tal de recuperar la brúixola de la il.lusió.

La vida fa mal, amics... Per això val la pena viure-la fins a l´última gota, amb intensitat. Obrir espais per on sembli impossible descobrir horitzons. Les velles jerarquies sempre pretenen recollir-nos amb el camió-escombra de la derrota. No els donarem el gust. Toca posar en marxa el rellotge de l´acció emocional, sense por ... amb la recuperació d´allò que ningú no ens pot prendre, la llibertat interior. La voluntat és la paraula perduda, el tresor amagat. Amb Luis Racionero al darrer Sant Jordi, a l´amparament del matí de l´Illa Diagonal, vam parlar, precisament, de la recuperació d´aquest concepte capaç d´il.luminar-ho tot. Al seu recentment publicat llibre, Memorias de un liberal psicodélico. escriu el vell amic Luis," el misteri de la vida no és un problema per resoldre, sinó una realitat per experimentar".

La crisi econòmica amaga una altra crisi molt mé profunda i demolidora, la falta de valors. Hem perdut les arrels, volem trepar oblidant-ho tot. Qui perd la seva identitat es fa petit . I quan vénen les apagades en no tenir vinculacions, en mancar de l´energia que proporciona el saber-se estimat i comprès... tot se sent com a problema. Sé que, quan tot són laberints, la flaquesa d´ànim convida a demanar ombra sota el porxo conservador. És una derrota a la qual no m´apunto, Progressar no és volar per una autopista sense límits; el camí més difícil és on descobrim les flors més belles. Cal cooperar, compartir i sobre totes les coses, lluitar. Sortir de la crisi només serà possible si ens aixequem emocionalment, si recuperem la força de la voluntat i així encertarem a detenir per un moment el vertigen de les nostres vides per tal d´atendre a qui com nosaltres va. No hi ha paisatges ombrívols darrere de la derrota; existeixen-senzillament-oportunitats per créixer i millorar peró sense caure al cimbell d´aquells qui volen tutelar-nos amb fre i marxa enrere. No hem de tenir por del veí ni d´aquell a qui la uniformitat prepotent anomena "diferent". Sembrem alegria als camps de l´apatia. Perquè som futur i res ni ningú podrà robar-nos el plaer de viure. Pot serque així reconquerim la perduda il.lusió.

                                      CARLOS   VILLARRUBIA